Llista trucada

No sé com ho calculen, però diuen els de Política Lingüística de la Generalitat que el català té exactament 9.118.882 parlants, ni un més ni un menys (la informació completa, aquí). I aleshores diuen que el català ocupa el 88è lloc en la llista de les llengües més parlades al món segons la llista de supervedettes de l’Ethnologue, la Top 100 Languages by Population.

Encuriosida, busco a l’Ethnologue –un lloc que val la pena conèixer– la llista dels Top 100 i no la trobo. Més encuriosida, busco i rebusco i trobo la pàgina d’un professor anglès que reprodueix la llista dels Top 100 Languages by Population i adverteix que són dades de la 13a edició del catàleg d’Ethnologue, edició que va sortir l’any 1996. Comparo les dades i…

Conclusió: el català, amb el nombre de parlants que té actualment, ocupa el 88è lloc en la llista de les llengües més parlades al món… fa 11 anys!

Amb molt bon criteri, penso, l’Ethnologue ja no fa llistes de tops que fomenten discussions infantiloides sobre qui té més poder al món, i ara es limita a facilitar les dades etnolingüístiques, de manera que si algú es vol entretenir a consultar-les totes i fer llistes, que les faci. Però això és precisament el que no han fet els del comunicat de la DGPL, del qual, per cert, se n’han fet ressò força mitjans de comunicació de per aquí.

¿Le dice que qué?

En La Vanguardia de hoy,

Kate Moss amordaza a Pete Doherty: Ni bodas, ni drogas
La modelo dice a su novio que preguntas no podrá contestar en una entrevista que el cantante concederá en televisión la próxima semana
[La negrita es mía]

Veamos otras posibilidades: Le dice que pregunte si podrá contestar a las preguntas. Le dice qué preguntas podrá contestar. Le dice que pregunte qué preguntas podrá contestar. Le dice qué debe contestar a los que le pregunten… En definitiva, ¿qué le dice? Le dice qué preguntas no podrá contestar. ¿Está claro? No; ¿que le dice qué? Le dice que no podrá contestar según qué preguntas. ¿Que le dice que qué? Que hay preguntas que no podrá conestar. ¿Que no las podrá contestar? No: según qué preguntas, no las podrá contestar.

Pues eso.

Hoygan a la selectivitat

Diuen a La Vanguardia que “Las pruebas de lenguas se resienten del auge del lenguaje juvenil abreviado” i que el problema és l’ús del llenguatge SMS i la poca afició que els alumnes tenen a la lectura. A la notícia, un professor ho explica així:

Eso tiene que ver con la poca lectura y con la pobreza del vocabulario que utilizan los medios audiovisuales, sobre todo la televisión. (…) Pero, además, la comunicación a través del teléfono móvil y de internet provoca un reduccionismo extremo del lenguaje

I aquí se m’acudeixen tres coses:

1. Sobre la primera frase, referent a la pobresa del vocabulari dels mitjans audiovisuals, em remeto a la vinyeta d’El Roto de la nota que precedeix aquesta.

2. Sobre l’última, penso que l’anomenat llenguatge SMS en si no és dolent; el problema és que moltes persones –i com més joves, més ho fan– confonen una carta formal amb un SMS, i són capaços de dirigir-se als professors de la Universitat (per posar un exemple) com si fossin els companys de pis o els colegues de la farra del dissabte (per posar-ne un altre). És a dir que el problema no és de llengua, sinó de saber estar on s’està i d’adequar l’ús de la llengua (escrita) a la situació i al grau de formalitat que aquesta requereix en cada cas.

3. També sobre l’última frase: el professor culpa “la comunicación a través del teléfono móvil y de internet”, i em sembla que confón la xarxa –la immensa xarxa– amb els xats, on efectivament s’acostuma a fer servir una mena de llenguatge similar al dels SMS. Però internet, afortunadament, és molt més que això, i en aquest mar d’informació al costat de grans desgràcies lingüístiques s’hi poden trobar molts textos de gran qualitat. Precisament en els llocs seriosos estan mal vistos aquells que s’expressen de qualsevol manera… fins i tot s’ha creat una paraula per esmentar-los: en castellà, hoygan, i em sembla que, tal com s’ha popularitzat la paraula, l’haurem d’acceptar com a manlleu amb la mateixa forma en català (propostes alternatives? Deixeu un comentari!). Aquí una explicació de què és un hoygan, però per extensió la definició s’amplia a tot ignorant que es retrata públicament com a tal per la manera com escriu.

Té tota la raó del món

Ergo, no adaptemos el lenguaje al más obtuso.

Expiral?

En un titular, així de grossos tant el cos de la lletra com l’errada ortogràfica, en un mitjà com aquest… la pressa no ho justifica!

Expiral (sic) de violencia en Gaza

Per quan ho corregiexin, voilà l‘enllaç a una captura de pantalla de les 16.58 h; no sé des de quina hora està penjada aquesta cosa, però certifico que a les 17.30 h encara continua igual.

PS1: dimecres 13, a les 10.00 continua igual. No tenen vergonya…

PS2: divendres 15, a les 17.15 no ha canviat res. I això que fa dos dies vaig prendre’m la molèstia d’avisar-los fent servir l’enllaç “corregir” que hi ha sota les estrelletes dels vots. I cap mena de cas, tu!

Buena voluntad

Un ejemplo de buena voluntad (otrográfica) y un buen ejercicio linguístico-literario:

Lamento las molestias, pero queria con tilde en la i explicaros esto y no podia con tilde en la i esperar a tener un teclado en condiciones

El texto completo, aquí.

Presuntos implicados

Al hilo de esta interesante lista de términos clave de la edición de textos, que además sirve como guión-resumen del proceso editorial, aquí dejo una pregunta para los redactores de textos que serán publicados y estudiantes que se preparan para llegar a serlo: ¿En qué fases de dicho proceso está implicado (y, por tanto, tiene responsabilidad) el autor?