A la cárcel por mala ortografía

Y por ladrones, además. La cuestión es que eran siete y ninguno de ellos (repito: eran siete, ¡siete!) se dio cuenta de que Impório no es lo mismo que Emporio. “Las sospechas policiales tuvieron una clara confirmación al ver el rótulo mal escrito en el vehículo con el que operaban”, dice la noticia.

Anuncis
Arxivat a Anecdòtic. Etiquetes: , , . 1 Comment »

¡Que vivan los correctores!

El día 27 de octubre es el Día del corrector, o por lo menos eso festejaron los de la Unión de Correctores (UniCo) secundando una propuesta salida de la Fundación Litterae apoyada en la efeméride del nacimiento del humanista, a veces metido a corrector, Erasmo de Rotterdam. Así que ahí va un brindis por nuestros colegas los correctores, auténticos sufridores en casa (o en las redacciones, o en las sedes de las editoriales) de los desastres de la batalla diaria de las letras: ¡chin chin!.

Los de Unico han logrado cierta repercusión meidática y bloguera al organizar el día en cuestión (este sábado pasado) una yincana (sí, sí: yincana) con el objetivo de cazar todo tipo de erratas públicamente expuestas sin pudor por las calles de Barcelona y de Madrid; aquí los errores cosechados. No falta quien les discuta la iniciativa con buenas razones y no sin conocimiento de causa (véase, de los mismos de A&C, esta anotación y esta otra).

Super O

Su misión es corregir los errores comunes en el habla de los colombianos, pero no es un profesor, sino ¡un superhéroe! (ya decía yo que esto de enseñar lengua es una ardua tarea). A razón de seis capítulos televisados al día, se propone “bajar los índices de ignorancia un poquitico” y parece que ha sido bastante bien aceptado por los telespectadores. A ver cuándo nos ponen uno así aquí.

¿Queréis ver un capítulo? He aquí el primero, donde se nos cuenta quién es el personaje y cómo se convirtió en superhéroe tras caerle encima una tonelada de camarones, y se nos muestran sus primeras hazañas correctoras.

Idiomes per viatjar

És millor saber idiomes quan viatges, i si no aprendre les quatre paraules bàsiques de la llengua del país on ets de visita el primer dia: si el cambrer del bar de la cantonada de casa meva posa cara de gos quan algun guiri de Barcelona li demana una cervesa en anglès suposant d’entrada que l’entén i el parla –que, efectivament, l’entén i el parla–, i en canvi s’ho agafa amb molt millor humor quan veu que l’estranger s’esforça a dir “Buenous días, una servesa por favour” o “Bon dia, perdón no hablo españiol. Una beer, please”, no veig per què no ha de ser així també a tot arreu del món: tens més números que et tractin bé si intentes ser amable amb els que t’atenen –aquesta és una regla universal, que val per a qualsevol situació on hi ha una persona atentent-ne una altra: restaurants i hotels, però també botigues, guixetes, mostradors o taules d’entitats bancàries i, especialment, finestretes amb funcionaris–; i, si ets a l’estranger, ser amable amb els que t’atenen vol dir intentar fer el mínim esforç lingüístic per paralar, ni que sigui una miqueta-miqueta, la seva llengua. Per si, malgrat tot, ets un negat lingüístic i t’has de fer entendre per signes, aquesta samarreta et pot treure de més d’un embolic: te la poses, senyales el que vols i l’interrogant del mig, i ja t’entendran!

In fraganti

Agafar in fraganti tot un guanyador del Planeta (Bryce, gran «fusilador» de artículos) no passa cada dia; suposo que per això se’n fan eco a El mundo. De plagiaris n’hi ha hagut sempre, però acostumen a ser més subtils! Això, més que de llengua, és una qüestió metodològica, però ja que estem en el context acadèmic, on els estudiants cauen sovint enla temptació de fer servir la que a partir d’ara podríem anomenar tècnica Echenique, i atès que BdL és el complement de la revista literària Letras de batalla, no podíem deixar passar una oportunitat com aquesta!

Escriptura fonètica

Aquest fantàstic exemple d’escriptura fonètica ha sortit a diversos diaris aquests dies, perquè té categoria d’anècdota i, si no fos perquè és veritat, d’acudit (els mossos van arribar a pensar que era broma…) Jo sempre he pensat que l’ortografia del castellà no és gaire difícil perquè, al cap i a la fi, està molt basada en com es pronuncia, però aquest text demostra que la llengua oral i la llengua escrita es regeixen per codis diferents.