Acomiadat per exigir bona ortografia

Al contrari que els passava a d’altres, la notícia diu que aquest porfessor va ser acomiadat per exigir bona ortografia, cosa que sembla molt greu si tenim en compte que es tractava d’un professor que corregia les proves de Selectivitat. Amb rigor, segurament l’han fet plegar per no respectar els criteris generals de correcció de les proves de llengua catalana, però la qüestió de fons és que aquests criteris fan pena; els de castellà són exactament iguals, o sigui que també són per plorar.

Només en un sistema que fa aigües per tot arreu, i en una societat que ha renunciat totalment a la meritocràcia, es pot permetre l’accés a la universitat d’algú que faci faltes d’ortografia. Així només es fabriquen ignorants, inútils. Estudiants sense cap exigència. Gent.

Això opina l’autor, i ho subscric. Però si en un hipotètic demà s’exigís als alumnes no cometre errors ortogràfics a les PAAU per poder superar-les, haurien d’haver canviat molt les coses des de molt avall del sistema educatiu perquè la Universitat no es quedés es sense estudiants!

Anuncis

Hoygan a la selectivitat

Diuen a La Vanguardia que “Las pruebas de lenguas se resienten del auge del lenguaje juvenil abreviado” i que el problema és l’ús del llenguatge SMS i la poca afició que els alumnes tenen a la lectura. A la notícia, un professor ho explica així:

Eso tiene que ver con la poca lectura y con la pobreza del vocabulario que utilizan los medios audiovisuales, sobre todo la televisión. (…) Pero, además, la comunicación a través del teléfono móvil y de internet provoca un reduccionismo extremo del lenguaje

I aquí se m’acudeixen tres coses:

1. Sobre la primera frase, referent a la pobresa del vocabulari dels mitjans audiovisuals, em remeto a la vinyeta d’El Roto de la nota que precedeix aquesta.

2. Sobre l’última, penso que l’anomenat llenguatge SMS en si no és dolent; el problema és que moltes persones –i com més joves, més ho fan– confonen una carta formal amb un SMS, i són capaços de dirigir-se als professors de la Universitat (per posar un exemple) com si fossin els companys de pis o els colegues de la farra del dissabte (per posar-ne un altre). És a dir que el problema no és de llengua, sinó de saber estar on s’està i d’adequar l’ús de la llengua (escrita) a la situació i al grau de formalitat que aquesta requereix en cada cas.

3. També sobre l’última frase: el professor culpa “la comunicación a través del teléfono móvil y de internet”, i em sembla que confón la xarxa –la immensa xarxa– amb els xats, on efectivament s’acostuma a fer servir una mena de llenguatge similar al dels SMS. Però internet, afortunadament, és molt més que això, i en aquest mar d’informació al costat de grans desgràcies lingüístiques s’hi poden trobar molts textos de gran qualitat. Precisament en els llocs seriosos estan mal vistos aquells que s’expressen de qualsevol manera… fins i tot s’ha creat una paraula per esmentar-los: en castellà, hoygan, i em sembla que, tal com s’ha popularitzat la paraula, l’haurem d’acceptar com a manlleu amb la mateixa forma en català (propostes alternatives? Deixeu un comentari!). Aquí una explicació de què és un hoygan, però per extensió la definició s’amplia a tot ignorant que es retrata públicament com a tal per la manera com escriu.